dilluns, 19 de novembre del 2007

tinc son


Aquest és un post de supervivència.

Estic a la feina, totalment a la lluna i sense fer res productiu, i se'm tanquen els ulls.

Així que em poso a escriure sense res de bo per dir, única i exclusivament per vèncer aquesta son i boirina permanent en la que porto tot el dia instalada. I és que, definitivament, això de llevar-se a les 5'30 a.m. no pot ser bo pels meus bioritmes noctàmbuls. Bé, jo crec que no pot ser bo per a ningú. I el que encara m'espera! Avui no crec que vagi a dormir abans de les 2:00, 1:30 amb una mica de sort. I demà sant tornem-hi a cop de pito.


Balanç d'estimulants en vena: 1 cafè amb llet, 1 tallat, 1 beguda energètica de nom taurí, 1 cafè sol, 1 tallat més...


Ja no carburo, tinc fred, tinc gana, el cap em pesa i lela pñ srweu ifj ijsoid fjiañdj fjadfjadfjadfj adfjfjfjfjfjfffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff ffffffffffffffffffffffffffffffffffffff


zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

6 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Son, soneta, vine aquí,
a la vora del coixí,
Quan la soneta vindrà,
l'Albeta s’adormirà.

Txell ha dit...

QUe representen tants cafès??????? I a part de desvetllar-te, no et fan posar nerviosa?

Gerard Alís Raurich ha dit...

Jo també vai acabar rebentat ahir!

He portat un cap de setmana de no parar i dormint poc... i encara continua la setmana amb la mateixa tònica... hehehe!

Crec que ja m'hi estic acostumant i tot!

Apa, Salut!

alba ha dit...

Dersu_: No hi ha res més bonic i tendre que et cantin a cau d'orella. He vist la teva Albeta i és preciosa! Segur que li cantes cada nit...

Txell: Ja saps que jo sóc molt cafetera... I no, la veritat és que poc efecte em fan els cafès. M'espavilen una mica però poca cosa més. I que consti que si anava amb tanta son i em vaig llevar tant aviat va ser per feina, eh? Així és la dura i trista vida del músic... jajajaja

Gerard: Per a la propera audició ens hauràs de preparar alguna herbeta de les teves... amb el teu super-mega-retro-autèntic termo! No en tens cap per mantenir-se despert??? Vinga, va, digue'ns quin és el teu secret!!!!

Anònim ha dit...

No m'extranya que tinguis son... A aquestes hores encara no han possat ni els carrers :P

Anima't, bonica. Segur que aquesta nit dorms com un tronc!

Gerard Alís Raurich ha dit...

Bé, puc preparar una infusió que tinc de coca.

Si, si, de coca! Es veu que estimula el reg sanguini i va bé pel mal d'altura. Però tranquils que no deixa flipat! hehe!

També tinc mate argentí, que també conté cafeïna, però em fa el mateix efecte que el cafè... o sigui cap. (a mi tampoc m'afecta la cafeïna, m'he de prendre moltíssims cafès per notar-la).

I bé, el meu secret per aguantar el trote no el diré pas...

Apa, fins aviat!