L’una al costat de l’altra sense mirar-se.
Platet en una mà, i la tassa en l’oposada, sostinguda entre l’índex i el polze.
El cafè encara fumeja.
Un xarrup sord. S’ha cremat i fa una ganyota.
Silenci.
La mare intenta entendre la seva filla. La sent lluny.
El cafè és amarg, de màquina exprés, sí, però no gaire bo.
Ara ja no crema tant. Un altre xarrup i un glop gola avall.
Silenci, esperant les temudes preguntes.
La filla comprèn la mare, però no pot donar respostes, perquè no les té.
Fa per acabar-se ràpid el cafè i se’n va. Ja són les cinc.
Per Nadal li regalarà una cafetera.
2 comentaris:
Quina tensió! És podria tallar amb un ganivet!
De vegades, pares i fills tenen les idees ben diferents. Hem d'escoltar els consells dels nostres pares, però la última paraula la tenim nosaltres... O això crec jo :-)
Ai! Espero haver entès bé el post...
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, així que s'admeten interpretacions de tot tipus. D'això es tracta, de que tothom hi digui la seva!
Gràcies doom.
Publica un comentari a l'entrada