dimecres, 28 de novembre de 2007

boy racer


Intento córrer i córrer per allunyar-me,
però resto flotant en un mar d'intangibles.
Hauria de tocar més de peus a terra?

6 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Restem, doncs, a l'expectativa.

Anònim ha dit...

Com en un somni d'aquells en què intueixes algun perill i intentes córrer, però no pots, perquè les cames no et responen, com si flotessis... I si finalment el que temies t'aconsegueix, o bé et despertes d'un bot i toques de peus a terra de cop, o bé continues plàcidament adormida, immersa en el més meravellós dels somnis...

Txell ha dit...

A vegades està molt bé estar en un nuvolet, però les aterrissades són tremendament dures...

DooMMasteR ha dit...

L'etern dilema... Els peus a terra i de mica en mica o llançar-se a la aventura?


Mmmm no se, no se...

alba ha dit...

No,no és que estigui en un núvol; sí, estic com en un somni boirós, potser una nebulosa, ...
És com si hagués perdut el rumb, no sé cap a on vaig, ...
"Necessito un centre de gravetat".

Elisabet Llort Riera ha dit...

I on pot estar aquest centre de gravetat millor que dins nostre? Qui pot saber millor que nosaltres quin és el nostre rumb? És clar, que, a vegades, hi ha boira molt espessa...però potser és més fàcil del que ens sembla, doncs on has de mirar no és gaire lluny dels teus ulls.
(vaya paranoia...)