dimarts, 13 de novembre de 2007

Demà

Ja s'acosta, ja s'acosta, ja s'acosta!!
Demà.
Demà és el gran dia.
Demà, per fi, m'hi atreviré.
I per què no?
No cal dubtar més.
Tatxat de la llista.
Un gest simbòlic. Un gest de retorn.

I així, de mica en mica, anar abraçant els somnis.
Perquè els projectes poden deixar de ser-ho i convertir-se en fets.

12 comentaris:

Txell ha dit...

Demà què????????

dErsu_ ha dit...

I, sigui el que sigui, s'acabarà l'expectació? això sembla, si més no, fora de lloc, sent on som.

Anònim ha dit...

Sigui el que sigui, que vagí molt bé!

Trento ha dit...

Ets una traïdora, ara estem tots aqui preguntant-nos què passarà?
Em deus una Woll dammm

Anònim ha dit...

jo no crec que passi res gaire concret. diria que simplement has escollit un dia per superar d'una vegada per totes una rèmora que no et deixava avançar i culminar, així, un procés que ja s'estava allargant massa. I simbolitzaràs aquest pas cap endavant (sempre endavant! no ho oblidem) eliminant-ne qualsevol traça... però vaja, només són elucubracions meves.

I, com no, abans d'anar-me'n et deixaré una cita...

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir / ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.

M. Martí i Pol

alba ha dit...

uiuiui...
quanta expectació. No ho pretenia pas!
Ja està fet, ara en torno.
Tot i que com bé diu en Marc, el què és el de menys. Ha estat un fet simbòlic. Sí, una reafirmació, un pas ferm endavant.
Amb els que ens veiem (sí, Pau, et dec una Voll-Damm, bé, dues!) doncs ja ho podreu comprovar. Però fins llavors, que això no us tregui pas el son!!! :P
I amb els que encara no tenim el plaer de conèixer-nos en persona (perquè d'esperit sí que ho anem fent, no?)... doncs potser algun dia ens haurem de veure les cares.

Per cert, amic Dersu_, no acabo d'entendre el teu comentari. Fora de lloc? De quin lloc? Sent on som? On som?

Petons!!

dErsu_ ha dit...

Què no som als mons expectants?

Anònim ha dit...

hala, no és just, jo em quedaré amb la incògnita! hihi

alba ha dit...

Dersu_: Perdona. oi tant! aquí som, als mons expectants! allà on les coses no sempre semblen ser el que son, ni pretenen ser-ho.
I així ha de continuar essent.

Marc: Més incògnites tinc jo, no creus? Això sí que no és just. Mantinc el que he dit: potser algun dia ens haurem de veure les cares.

Anònim ha dit...

no pretenia reduir tota la teva complexitat a una simple i banal incògnita, Alba, ni, encara menys, ofendre't... Es tractava, només, d'un comentari sense més importància. En endavant hauré de vigilar més el que dic. N'estic segur, que ets una caixa de sorpreses; llàstima que, si més no de moment, només puc intuir-les. Accepto, doncs, el repte. Queda a l'aire, suspès, latent, però ben viu. Ens veurem, més tard o més d'hora, les cares.

Anònim ha dit...

Ups, vaja, diria que he fet una mala interpretació del teu missatge... Desolé. No sé en què devia estar pensant per fer-ne la lectura més rebuscada que se'n podia fer. Suposo que com que a mi m'agrada de tematitzar, rematitzar... en fi, sigui com sigui, la meitat del missatge encara s'aguanta.

Besada

alba ha dit...

jajaja (o hihihi, com dius tu)
Sí, tot plegat una mica rebuscat...
Però no t'ho tindré en compte... :P
Ofesa, gens ni mica. I espero que segueixis comentant sense mossegar-te la llengua com fins ara!
I sí, la meitat del missatge encara s'aguanta.
Algun dia...