Aquesta puta gana nocturna se'm menja i no em deixa escriure.
Fa temps que no vaig al museu, i les idees són cares de veure.
El gelocatil (calla, que és ibuprofeno) s'endormisca lentament entre àcids mentre els rum-rums mal sincopats s'encavalquen amb el metrònom del rellotge de paret.
Tac. Tic tac.
Tic.
Tac.
Voldria petar els dits i que fóssim juliol.
Voldria ser un full en blanc.
La nit en blanc.
divendres, 13 / juny / 2008
divendres, 30 / maig / 2008
Desconcert
No sé com em mires, ni si tinc la sensació d'estar-me repetint més que l'all.
A partir de quantes consultes innoqües al diccionari hom s'ha de començar a qüestionar la seva decadència?
Això és el sinsentit dels cincsentits, el post que demà no voldré haver escrit.
A partir de quantes consultes innoqües al diccionari hom s'ha de començar a qüestionar la seva decadència?
Això és el sinsentit dels cincsentits, el post que demà no voldré haver escrit.
dijous, 22 / maig / 2008
dijous, 8 / maig / 2008
sumes i restes
Obrir la ment a l'imprevís, les turbulències, la boira que entela el prisma. Als canvis de variable que ho capgiren tot.
Perquè dos i dos no sempre fan quatre.
I que així sigui pels segles dels segles, amén.
FourPlay String Quartet – 2+2=5
dimecres, 30 / abril / 2008
Retornar
Ja fa massa temps.
Cerveseta, bidi, finestra oberta perquè entri aire fresc ...
Pell de gallina.
Tornem a començar?
divendres, 18 / gener / 2008
bluf
Un dia et lleves i s'ha esfumat.
No saps com, quan ni per què, però ja no hi és. Ho notes.
Dubtes. Mires i remires ben endins. Crides al buit i et retornen els ecos d'allò que va ser. Però ja no és res més que una ombra imprecisa i quasi imperceptible.
Potser és el cinturó que et balla. T'has tret cent tones del damunt.
La bombolla ha fet bluf.
Petites traces flotants encara són a l'aire. Inspires i, volàtils, t'impregnen la seva aroma.
Res no és, sinó la subtilesa.
No saps com, quan ni per què, però ja no hi és. Ho notes.
Dubtes. Mires i remires ben endins. Crides al buit i et retornen els ecos d'allò que va ser. Però ja no és res més que una ombra imprecisa i quasi imperceptible.
Potser és el cinturó que et balla. T'has tret cent tones del damunt.
La bombolla ha fet bluf.
Petites traces flotants encara són a l'aire. Inspires i, volàtils, t'impregnen la seva aroma.
Res no és, sinó la subtilesa.
dijous, 3 / gener / 2008
Desconnexions...
Agafo aire i em capbusso en una bombolla líquida on tot flueix de manera lenta. Tanco els ulls, i al meu voltant només el silenci. Un silenci tenyit pel so del buit. I la respiració, pausada però tensa.
Dins d'aquesta bombolla m'he estat gestant tots aquests dies. Desconnectant de tot (o intentant de fer-ho). Pensant molt però no pensant-hi massa. Flotant, somiejant, rient (sola i en companyia). Retrobant-me i retrobant-nos. Tocant molt (tocant poc). Espolsant fantasmes. Fent dissabte. Recarregant-me, reinventant-me, reivindicant-me.
Deixant latents algunes coses pendents.
El part ha estat dur, però el nou any ha arribat. Ara surto a respirar.
Dins d'aquesta bombolla m'he estat gestant tots aquests dies. Desconnectant de tot (o intentant de fer-ho). Pensant molt però no pensant-hi massa. Flotant, somiejant, rient (sola i en companyia). Retrobant-me i retrobant-nos. Tocant molt (tocant poc). Espolsant fantasmes. Fent dissabte. Recarregant-me, reinventant-me, reivindicant-me.
Deixant latents algunes coses pendents.
El part ha estat dur, però el nou any ha arribat. Ara surto a respirar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
