divendres, 18 de gener de 2008

bluf

Un dia et lleves i s'ha esfumat.
No saps com, quan ni per què, però ja no hi és. Ho notes.
Dubtes. Mires i remires ben endins. Crides al buit i et retornen els ecos d'allò que va ser. Però ja no és res més que una ombra imprecisa i quasi imperceptible.
Potser és el cinturó que et balla. T'has tret cent tones del damunt.
La bombolla ha fet bluf.
Petites traces flotants encara són a l'aire. Inspires i, volàtils, t'impregnen la seva aroma.

Res no és, sinó la subtilesa.

5 comentaris:

dErsu_ ha dit...

O potser és que mai no ha va ser-hi. El que sigui, tant és.

vafalungo ha dit...

A vegades busquem la llum d'un estel que ja fa temps que està apagat. I malgrat aquesta terrible certesa, no podem evitar observar-lo, admirar-ne la brillantor, la seva magnífica majestuositat. Allò que serà encara no ens abriga, però ja comença a pampalluguejar.
La subtilesa de les paraules pot acaronar els sentits. I llavors, tot pot ser.

Elisabet Llort Riera ha dit...

hola mons expectants!
A veure quant renoves! estem mancats de poesia ;)

DooMMasteR ha dit...

Espero que hagis tingut una molt bona diada de Sant Jordi!

Tornaràs? Trobo a faltar els teus escrits :-)

alba ha dit...

Eli, Doommaster, tots...

Gràcies per seguir expectants.

He tornat.