dijous, 3 de gener de 2008

Desconnexions...

Agafo aire i em capbusso en una bombolla líquida on tot flueix de manera lenta. Tanco els ulls, i al meu voltant només el silenci. Un silenci tenyit pel so del buit. I la respiració, pausada però tensa.

Dins d'aquesta bombolla m'he estat gestant tots aquests dies. Desconnectant de tot (o intentant de fer-ho). Pensant molt però no pensant-hi massa. Flotant, somiejant, rient (sola i en companyia). Retrobant-me i retrobant-nos. Tocant molt (tocant poc). Espolsant fantasmes. Fent dissabte. Recarregant-me, reinventant-me, reivindicant-me.

Deixant latents algunes coses pendents.

El part ha estat dur, però el nou any ha arribat. Ara surto a respirar.

8 comentaris:

vafalungo ha dit...

El part ha estat un èxit: felicitats, doncs! Respira, observa, connecta't a la vida i deixa enrere tot allò que no et deixava retrobar-te. El silenci a vegades ens ensenya molt. Cal saber escoltar-lo, però.
Una abraçada i ben retornada.

DooMMasteR ha dit...

Bentorna i benvinguda al 2008 :-)

He passat un nadal terrible... El mono que em provocaba l'ausencia dels teus escrits em cremava per dintre ;-)

Anna ha dit...

Descobrir el teu blog ha estat el millor regal d'aquest Nadal.
Et seguiré d'aprop.

EQMEVD ha dit...

el -me sempre és una inversió
Bon any nou!

Anònim ha dit...

Oh, has esdevingut, doncs, crisàlide?

Anònim ha dit...

Albeta!
No pot ser tu passant tota akesta clausura i fa tant que no ens veiem q no sabem res l'una d l'altra que és com si la nostra amistat estigui també latent! i no pot ser això!!! :(
Weno bon any i a retrobar-nos eh?!
muaaaaaaaa

boni

alba ha dit...

Bon any a tots i totes, i gràcies per seguir passant per aquí!!

Vafalungo: irremeiablement torno a estar connectada i altra cop immersa en la rutina. Però amb aires renovats. Gràcies.

Doomaster: Ostres! Doncs si que anem malament, perquè sembla que les muses m'han abandonat i no estic massa inspirada... Hauràs de fer una cura de metadona... jeje.

Anna: Veig que m'has enxampat de ple, eh? Però quina il·lusió! Espero que hagi anat bé la tornada. També et seguiré d'aprop! una abraçada.

Elquemaietvaigdir: Grata sorpresa, doncs t'haig de confessar que últimament t'he estat visitant però sense fer massa soroll. Tens tota la raó, hauríem de practicar-ho més això d'adjuntar el -me indiscriminadament. Segurament seríem tots molt més feliços.

Amic Dersu_: Crec que ja n'he sortit del capoll, i ara ja bato amb força les ales.

Ai, Albeta! Una per l'altra sempre tan cares de veure... Però com bé dius, tot queda latent, adormit, però ben present, per continuar-ho allà on ho vam deixar. Aviat!!! Que hem de començar amb bon peu el 2008! un petonàs

Anònim ha dit...

Quant temps, xiqueta! m'alegra tornar a veure el teu bloc (o blog... hi ha una mica de controvèrsia al voltant de la qüestió...) en funcionament. És una de les meves vàlvules d'escapament preferides quan el meu cap és a punt d'esclatar, com ara. Per cert, un text fantàstic. Va bé de tant en tant regestar-se per recobrar les forces perdudes durant el combat.

"[...]
La vida és un repte, afronta'l.
[...]
La vida és un combat, accepta'l.
[...]"

Mare Teresa de Calcuta

Bon any i fins aviat!

besada