Aquesta puta gana nocturna se'm menja i no em deixa escriure.
Fa temps que no vaig al museu, i les idees són cares de veure.
El gelocatil (calla, que és ibuprofeno) s'endormisca lentament entre àcids mentre els rum-rums mal sincopats s'encavalquen amb el metrònom del rellotge de paret.
Tac. Tic tac.
Tic.
Tac.
Voldria petar els dits i que fóssim juliol.
Voldria ser un full en blanc.
La nit en blanc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Oh, potser és que ho teniu mal entès, doncs quan es té gana es menja, no pas s'és menjat. O potser sóc jo qui ho té mal entès.
tots ho som un full en blanc
I ja som al juliol. Dit i fet.
Tot bé?
Publica un comentari a l'entrada