divendres, 13 de juny del 2008

analgèsic

Aquesta puta gana nocturna se'm menja i no em deixa escriure.

Fa temps que no vaig al museu, i les idees són cares de veure.

El gelocatil (calla, que és ibuprofeno) s'endormisca lentament entre àcids mentre els rum-rums mal sincopats s'encavalquen amb el metrònom del rellotge de paret.

Tac. Tic tac.
Tic.
Tac.

Voldria petar els dits i que fóssim juliol.
Voldria ser un full en blanc.

La nit en blanc.

3 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Oh, potser és que ho teniu mal entès, doncs quan es té gana es menja, no pas s'és menjat. O potser sóc jo qui ho té mal entès.

Jesús M. Tibau ha dit...

tots ho som un full en blanc

DooMMasteR ha dit...

I ja som al juliol. Dit i fet.
Tot bé?