dissabte, 17 de novembre del 2007

Dins aquest iglú


Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites.
Es aliments més primordials, falta i defecte brutals.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descomunal, ple de calabruix,
tanta llibertat, tanta magnitud.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Es meu desert, sempre es meu desert.

J.M.Oliver - Antònia Font


11 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja m'has tornat a tocar la fibra més sensible. Com t'ho fas? Adoro AF, i des de fa molt... Ara estan molt de moda i tal, segurament és dels grups catalans que està més de moda (i més ara amb el nou treball, els reportatges als diaris...), juntament amb Obrint Pas (quins cracks, també. no devies anar al concert de barraques de Girona? va estar genial), però quan eren molt més desconeguts ja els seguia. Quins bons records! Cada vegada que sento cançons com "Viure sense tu" m'agafen esgarrifances i se m'ericen tots els pèls del cos! "Dins aquest iglú" és magnifica també (estarem d'acord que aquest Oliver és d'un altre planeta -i mai millor dit-, eh?), tot i que jo potser em quedaria amb "Alpinistes-samurais".

Ostres, ara ja fa massa temps que no vaig a cap concert! em sembla recordar que el darrer va ser a la Salamandra d'Hospitalet. Ja tinc ganes de tornar a emocionar-me amb "Batiskafo Katiuscas" i ballar als ritmes tropicals i esbojarrats de "Loco"...

Bé, em podria passar hores parlant (escrivint) sobre els intergalàctics AF, però m'estic morint de gana. ;)

tons!

alba ha dit...

jejeje.

Sí, tens raó, ara s'han posat de moda i tothom en parla, però jo també fa temps que em vaig quedar prendada de les magnífiques lletres de'n Oliver, i de com les transmet la veu de'n Debon...
Lletres per mi a l'alçada de qualsevol poeta català contemporani. Perquè tot i poder semblar naïf, sencilles o fins i tot banals, no en són gens! Al contrari, per mi són d'una exquisidesa i perfecció indescriptibles.

De fet aquest matí m'he anat a comprar l'últim disc, amb l'orquestra simfònica, i és brutal!

Però et faig una confessió?? No he anat mai a cap concert seu!!! Pecat mortal! Sempre m'ha coincidit una cosa o altra, i és una espina que tinc clavada, un tema pendent. De fet el dissabte 24 toquen a Parets, però... oh!!! nosaltres tenim bolo a Terrassa i per tant tampoc hi podré anar!!!

I a les fires no que no hi era aquest any... però també fa temps que els vaig tenint presents els Obrint Pas. Últimament no els he seguit gaire, però són carn de directe. Els seus concerts són una festa plena d'energia i potència. Fa un parell d'anys vam tocar amb ells, bé, podríem dir que els vam fer de teloners, i va ser molt guapo.
I ja fa molts i molts anys, quan encara no els coneixia ni déu, vaig comprar la seva primera maqueta en K7!!! que fort!!! i mira on són ara! Coses de la vida...

En fi, també podria estar parlant hores i hores, però me'n vaig a sentir al senyor Parrot, que avui toca a Canet!

Qui sap si coincidirem en algun concert algun dia, vist que tenim gustos musicals força afins...

Siau!

Anònim ha dit...

Ostres, això sí que no pot ser! ho has de remeiar al més aviat possible! em sembla que el dilluns 26 toquen a Barcelona. Podria molt ben ser que hi anés, ja que el de Parets me'l perdré també.

Com si res passen ses hores,
encenc un cigarret,
res d'aquest món no m'importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura,
me fondré davall ses ones
com un glop d'aiguardent.

Ja ho pots ben dir, ja... poesia en estat pur!

apa, a reveure!

Anònim ha dit...

Aquest iglú és massa fred, fosc i solitari per tu. Ens deixes venir de visita a donar-te escalfor, llum i companyia?

Aqui el nordic segur que et va de meravella ;-)

alba ha dit...

Doommaster: Les visites sempre són benvingudes!!! De totes maneres a l'iglú efectivament m'hi moria de fred i m'hi ofegava, així que ara ja n'he sortit definitivament (si és que algun cop hi he arribat a estar realment...).
A veure si amb la Txell, que crec que us veureu el 24, dinamitzeu el tema quedada mataronina!!!
Molts petons i gràcies per la llum!

Marc: doncs crec que aviat podré esborrar una nova cosa de la llista de temes pendents, perquè ja he reservat la meva invitació pel dia 26...

Per cert, ... no seràs tu també el Marc que es passeja pel blog d'AF???

I suposo que el seu concert de Parets te'l perdràs perquè aniràs al concert dels Dealan a Terrassa, no? :P

petons

Anònim ha dit...

hihihihihi

Ja m'agradaria anar-hi, ja, al vostre concert, però no puc... No deveu venir algun dia per bcn?

ah, i no, no tinc res a veure amb el Marc del bloc d'AF.

Així que ja tens entrada, eh? que bé, quina sort... jo encara no tinc clar que hi pugui anar perquè pelgo tard de classe i he vist que el concert és bastant d'hora, però vaja, podria ser que m'hi escapés.

En tot cas, si et veiés per allà, ja et vindria a saludar!

tonets

Anònim ha dit...

què coi classe i què romanços... ja l'he reservada també. ;)

alba ha dit...

:)
ens veiem allà doncs!
alguna pista? Sinó ja em vindràs a dir hola, no?

Anònim ha dit...

acabo de veure un correu en què em deien que les localitats per al concert estan totes reservades...

he fet tard! :(

Comencem malament el dia.

Si hi ha alguna baixa, m'avisaran. Queda una petita escletxa de llum, d'esperança, remota i possible tanmateix. Mossego aquesta possibilitat amb força i espero. Si s'ha d'esperar, deseperaré; si s'ha de cantar, canataré es primer...

és clar que vindria a dir-te hola! pistes, mmmmmmmm... m'agradaria saber com m'imagines, a veure si encertes alguna cosa. hihihi.

alba ha dit...

Vaja! Quin revés del destí!
Creuarem els dits i esperarem, doncs, un nou gir.

Que dolent que ets! T'he pensat mil cares, inventat mil vides; t'he fabulat i somiejat. Però ara mateix no ets més que una ombra.

M'agradaria començar-te a donar forma.

alba ha dit...

BOOOOM!