boy racer

Intento córrer i córrer per allunyar-me,
però resto flotant en un mar d'intangibles.
Hauria de tocar més de peus a terra?

Tot es nodreix d'un deler
o d'una dèria,
d'un delitós deliri,
d'un pur voler sense res de volgut,
d'impulsos sense què
més precís que la llum,
que un plaer muscular, exhalant, traspuat.

Joan Casas

tinc son

Aquest és un post de supervivència.

Estic a la feina, totalment a la lluna i sense fer res productiu, i se'm tanquen els ulls.

Així que em poso a escriure sense res de bo per dir, única i exclusivament per vèncer aquesta son i boirina permanent en la que porto tot el dia instalada. I és que, definitivament, això de llevar-se a les 5'30 a.m. no pot ser bo pels meus bioritmes noctàmbuls. Bé, jo crec que no pot ser bo per a ningú. I el que encara m'espera! Avui no crec que vagi a dormir abans de les 2:00, 1:30 amb una mica de sort. I demà sant tornem-hi a cop de pito.

Balanç d'estimulants en vena: 1 cafè amb llet, 1 tallat, 1 beguda energètica de nom taurí, 1 cafè sol, 1 tallat més...

Ja no carburo, tinc fred, tinc gana, el cap em pesa i lela pñ srweu ifj ijsoid fjiañdj fjadfjadfjadfj adfjfjfjfjfjfffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff ffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

Dins aquest iglú

Es meu desert, sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans, ses algues són marines.
Tancam es ulls, imaginam fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel, són platges infinites.
Es aliments més primordials, falta i defecte brutals.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Es meu desert, sempre es meu desert,
són cactus, són espines.
Un sol en blanc, ficus vegetals, ses plantes signifiquen.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descomunal, ple de calabruix,
tanta llibertat, tanta magnitud.

Ses coses no són fàcils per ningú dins aquest iglú
tan descongelat, tanta longitud,
tan ple de finals, tan privat de tu.

Es meu desert, sempre es meu desert.

J.M.Oliver - Antònia Font

Demà

Ja s'acosta, ja s'acosta, ja s'acosta!!
Demà.
Demà és el gran dia.
Demà, per fi, m'hi atreviré.
I per què no?
No cal dubtar més.
Tatxat de la llista.
Un gest simbòlic. Un gest de retorn.

I així, de mica en mica, anar abraçant els somnis.
Perquè els projectes poden deixar de ser-ho i convertir-se en fets.

Jo

"Jo"
Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraçar més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço

E.Casasses



Rellegint antics posts. Recuperant vells amics i belles cançons

Llei de Murphy II

(o com de vegades les coses més trivials es tornen fonamentals)




El llit és fred i buit sense tu.

Canvi de llençols.

Lluita salvatge amb l'edredó, que tossut no vol entrar dins la funda nòrdica.

Nit d'insomni, suor i calor.

Hauré de tornar a posar la manta.

Converses de cafè

L’una al costat de l’altra sense mirar-se.

Platet en una mà, i la tassa en l’oposada, sostinguda entre l’índex i el polze.

El cafè encara fumeja.

Un xarrup sord. S’ha cremat i fa una ganyota.

Silenci.

La mare intenta entendre la seva filla. La sent lluny.

El cafè és amarg, de màquina exprés, sí, però no gaire bo.

Ara ja no crema tant. Un altre xarrup i un glop gola avall.

Silenci, esperant les temudes preguntes.

La filla comprèn la mare, però no pot donar respostes, perquè no les té.

Fa per acabar-se ràpid el cafè i se’n va. Ja són les cinc.

Per Nadal li regalarà una cafetera.