Dona’m aire
cerca corda
quasi mata’m.
Enric Casasses
__________________________
Desconcert.
Avui no tinc ganes d’escriure. Però sort que tenim els poetes que ja parlen per nosaltres!
(tampoc no vull que ara aquest blog sembli que vulgui anar del rollo místic i/o intel·lectual! :-P .Tinc ganes de penjar poesia; i què passa!)
____________________________
¿PER QUÈ?
Força l’entrada als traus del cel
arrenca el ferro dels budells,
gira la brúixola amb el nas
i cala foc a la carbassa de la nit
¿PER QUÈ?
Tira la xarxa al riu vermell,
clava el queixal en el queixal
i more’t de cop
amb el xiscle d’un gat
¿PER QUÈ?
Compta els minuts, compta els segons,
aguanta els ulls del llop,
observa els núvols
i plora
¿PER QUÈ?
Enric Casasses
2 comentaris:
No passa res! Simplement ets una mística i una intel.lectual! :PPPP
Compte enrera pel teu aniversari...
ja ja ja! Molt graciosa!!:D
Calla, calla, no m'hi facis pensar que em deprimeixo!!!
molts petonikus!
Publica un comentari a l'entrada