Estrena

Dia 1 de l'any cero.

Acabo de fer el que se suposava era l'últim examen de la carrera. M'ha anat molt malament. Ja ho sabia; el meu cap estava per altres històries i no podia processar. Hauré suspès, ho sé. Però la veritat és que més igual. Per a mi avui comença una nova vida. I quina millor manera d'estrenar-la que inaugurant el meu blog? (bé, se m’acuden unes quantes coses millors, però és un dir).

Com tot inici d'any que es preï, cal començar-lo fent la típica i tòpica llista de bons propòsits. Així doncs aquests són els meus

1- Ser constant amb tots els meus projectes. Sé que puc. I vull.

2- Cuidar-me i estimar-me més. Fer una vida més saludable. Anar al gimnàs (sabeu de llocs on facin el famós "Pilates?).

3- Cuidar més als qui m'estimen.

4- Començar a buscar pis, sin prisa però sin pausa (algú interessat en compartir?).

5- Encara un últim propòsit. Bé, aquest no seria pròpiament un propòsit, perquè no depèn només de mi. Diguem que en aquest sentit seria més aviat un desig. Així que per allò de que si el dius ja no es fa realitat, m'abstindré de comentar-lo. En tot cas jo posaré totes les meves ganes, il·lusió i recursos perquè s'acompleixi. Jo em donaré al 100 %. Sin prisa pero sin pausa, també. I si ni així la cosa funciona doncs... bé, no avancem aconteixements.

*

*

Encara no he pensat quina “línia editorial” tindrà aquest blog. Bé, de fet crec que no en tindrà cap. Simplement em venia de gust buidar el pap, així que hi aniré posant tot allò que em vingui de gust: fotos, poemes, música (si descobreixo com fer-ho), etc...

-------------------------------------------

Rellegint E.E.Cummings. Està ple de petites perles que vull compartir. Avui, dues.

*

1.

m’agrada el meu cos quan és amb el teu
cos. Es així una cosa tan completament nova.
Els músculs millor i els nervis més.
m’agraden les teves faccions. m’agrada sentir l’espina
del teu cos i els seus ossos, i la bategant
-ferma-llisor i que
altra i altra i altra vegada
besaré, m’agrada besar això i allò de tu,
m’agrada, lentament acaronar, palpar el borrissol
de la teva pell elèctrica, i allò que apareix
sobre la carn que es clivella... I els ulls grosses engrunes d’amor

i potser m’agrada l’esglai

de sota meu tu tan completament nou

*

*

2.

[...]

el teu més lleu esguard fàcilment m’obrirà
encara que com dits m’hagi tancat,
m’obris sempre pètal a pètal com obri la Primavera
(hàbilment tocant i misteriosa) la seva primera rosa

o si el teu desig és tancar-me, jo i
la meva vida ens tancarem molt bellament, de sobte,
com quan el cor d’aquesta flor imagina
la neu que amb cura cau pertot arreu;

[...]