dimarts, 11 de juliol de 2006



Peuades damunt s’arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d’aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca,
damunt d'aquesta roca, ...
Ja T'ho Diré, Si véns

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'encanta aquesta canço!!!!;)

Anònim ha dit...

jaja visca els jatu i vis en cris ;) jejeje
Nena nena nena he tornat a suspendre el carnet de cotxe x 3a vegada XD (akest cop molt merescudament, eh?! jajajaja)...
Demà matí tinc una entrevista de feina XD ja te contaré! k fas kesta tarda!? dsprés t'envio un missatgitu a veure si cafetem una mika...

peto

boni