divendres, 30 de juny de 2006

l'altre

© Belén

Els rius de la vida fluïen indescriptibles per aquella mirada. L’electritzant vibració del seu cos trempava pels porus vigorosos d’aquella pell bruna.
En sentir la nit respirar va veure obscurs desigs penetrar-li l’ànima; i els pensaments fondre’s entre mars d’obscures boirines.
Ni tant sols la petita esperança consolava el neguit, brau desbocat dins d’aquella gàbia. La presó era ell mateix, però no ell, sinó l’altre.
El mirall retornava la seva imatge desdibuixada: no era ell, sinó l'ell vist pels ulls aliens.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Això sona a: cafèèè urgent ;) jejeje...
tatimuuu

la boni