Pol Petit

Des de sempre, que quan escolto (i/o canto) aquesta cançó penso en tu.

Avui, navegant per un altre blog amic, l'he tornada a recordar, i això m'ha obert la caixa dels records (tot i que, de fet, ja feia temps que em passava pel cap de dedicar-te un post).

Quan vaig néixer tu ja hi eres. Des de sempre hi has sigut. Hem anat creixent junts, i vivint moltes coses en comú. I n'estic molt contenta. Aquells estius a la costa, a Begur, a la Cala Estreta, aquelles expedicions al fons del mar, les aventures dins la tenda, ... anàvem descobrint el món, innocents, sense preocupacions.

En molts moments m'has ajudat, potser sense saber-ho. Sempre m'he sentit molt aprop teu (no sé si a tu et passa igual), i sempre he sentit (i sento) que et tinc allà si et necessito. Ets més que un cosí, perquè ets un amic; i ets més que un amic, perquè també ets cosí. I penso (no ho sé) que això ens dóna un vincle especial; no sé si millor o pitjor, però sí diferent.

Així doncs, per tot això i per moltíssimes coses més, perquè ets una d'aquelles persones que se'n troben poques, que valen realment la pena (ens deu venir de família! :-P), permet-me que et dediqui aquest post, i aquesta cançó, que te la mereixes, i perdona'm les fotos indecents.

Per tu Pol Petit.

Dies fets d'angoixa, carrers plens de por.
Gent sense esperança, ciutats sense cor.
Nens petits que creixen amb el cor glaçat,
són joguines que els grans hem trencat.

Ei Pol petit! Agafa la guitarra cada nit
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat sense cap por.
Ei Pol petit! També cantaré jo.

Et diran que les guitarres, et diran que les cançons,
són només per divertir-te i que no has de buscar raons.
Però no deixis que t'enganyin, qui diu això no et vol bé,
cal que surtis a cantar al carrer.

Ei Pol petit! Agafa la guitarra cada nit
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat sense cap por.
Ei Pol petit! També cantaré jo.

Pol petit, Pol petit,
ei! Pol petit, també cantaré jo.

N'gai N'gai

Powered by Castpost