dimarts, 9 de maig del 2006

Pol Petit




Des de sempre, que quan escolto (i/o canto) aquesta cançó penso en tu.

Avui, navegant per un altre
blog amic, l'he tornada a recordar, i això m'ha obert la caixa dels records (tot i que, de fet, ja feia temps que em passava pel cap de dedicar-te un post).

Quan vaig néixer tu ja hi eres. Des de sempre hi has sigut. Hem anat creixent junts, i vivint moltes coses en comú. I n'estic molt contenta. Aquells estius a la costa, a Begur, a la Cala Estreta, aquelles expedicions al fons del mar, les aventures dins la tenda, ... anàvem descobrint el món, innocents, sense preocupacions.

En molts moments m'has ajudat, potser sense saber-ho. Sempre m'he sentit molt aprop teu (no sé si a tu et passa igual), i sempre he sentit (i sento) que et tinc allà si et necessito. Ets més que un cosí, perquè ets un amic; i ets més que un amic, perquè també ets cosí. I penso (no ho sé) que això ens dóna un vincle especial; no sé si millor o pitjor, però sí diferent.

Així doncs, per tot això i per moltíssimes coses més, perquè ets una d'aquelles persones que se'n troben poques, que valen realment la pena (ens deu venir de família! :-P), permet-me que et dediqui aquest post, i aquesta cançó, que te la mereixes, i perdona'm les fotos indecents.

Per tu Pol Petit.


Dies fets d'angoixa, carrers plens de por.
Gent sense esperança, ciutats sense cor.
Nens petits que creixen amb el cor glaçat,
són joguines que els grans hem trencat.

Ei Pol petit! Agafa la guitarra cada nit
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat sense cap por.
Ei Pol petit! També cantaré jo.

Et diran que les guitarres, et diran que les cançons,
són només per divertir-te i que no has de buscar raons.
Però no deixis que t'enganyin, qui diu això no et vol bé,
cal que surtis a cantar al carrer.

Ei Pol petit! Agafa la guitarra cada nit
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat sense cap por.
Ei Pol petit! També cantaré jo.

Pol petit, Pol petit,
ei! Pol petit, també cantaré jo.

N'gai N'gai



Powered by Castpost

9 comentaris:

Txell ha dit...

Alba, no em pots fer plorar de bon matí!
És una cançó preciosa, és un text preciós. Tinc un nus al coll.
L'Any passat per Setmana Santa, vam anar a Cantàbria, en David no l'havia sentit mai i jo em vaig passar tot el viatge cantant-li (en versió Beth).
Un petó!

Trento ha dit...

Ja no l'hauré de publicar.

Trento ha dit...

Alba no puc sentir la canço
me l'¡envies quan puguis?

Anònim ha dit...

Albaaaaaaaa!!!
Merda, m'has fet emocionar moooolt... no si val!
És l'ostia això d'adonar-se que, tot i no haver-ne parlat mai, realment compartim tot de sensacions i sentiments mutuus.
Ah! Les fotos són indecents, sí... però m'encanten, són precioses.
Aiiii... un petonarro i una abraçada enorme, pusi!
Muuua

alba ha dit...

Jeje!
Això és el que pretenia!!!
Un altre petonarro, i ja xerrarem durant el cafè que tenim pendent, que ja fa massa temps que l'hauríem d'haver fet.

Anònim ha dit...

Hola! No us conec de res però només dir-vos que escoltants aquesta cançó se m'ha posat la pell de gallina! Salutacions des de Mallorca...
;)

Sebastià

Anònim ha dit...

Hola no se qui ets, però moltas gracias per la canço!
Tinc 14 anys i resulta que dema ens demanen pol petit amb faluta a calsse!
I no podia estudiar sense escoltar-la, i al final al cap de mitja hora l'he trobat!
merci ;)

un peto des de Figueres

Jordi ha dit...

mira, estava buscant aquesta cançó i he anat a petar al teu blog. Des dels meus 25 anys també, merci, records melancòlics d'una etapa passada, oi?
gràcies! un petó des de Valls.

Anna ha dit...

Anna
MOLTES GRÀCIES PER LA CANÇÓ!!!
Estem esperant un Pol petit per Nadal i voliem que començes a sentir la seva cançó ara que encara és a dins la panxeta!!!
Petons!!!