diumenge, 30 d’abril del 2006

Home anònim qualsevol


L’Home 1 es creia algú especial, però ja feia molt temps que ho havia deixat de ser. La seva vida s’havia tornat irritantment plana, sense relleus. Aparentment sense alts i baixos, suposadament sense preocupacions. Es creia feliç; moderadament feliç. I s’havia conformat a ser-ho. No es mullava. Estava acomodat en la seva rutina, trivial, banal, irritantment monòtona, sense emoció. La seva passivitat, la seva conformitat, l’havien anat consumint, corsecant. No arriscava, no volia exposar els seus sentiments. Es protegia sota aquella cuirassa d’aparent felicitat que ell mateix s’havia imposat. Així ningú no podia fer-li mal.

Però un bon dia Algú es va creuar en el seu camí. Algú, que li va fer despertar un món d’emocions ocultes. Algú, per qui va creure que valia la pena arriscar-se. I ho va fer. Va ser un camí tortuós, ple de pujades i baixades. Va apostar fort. I finalment va perdre.

Es va creure morir. Estava ferit, dolgut, enrabiat amb ell mateix i amb Algú. Però per primera vegada en molt temps es va sentir viu. Després de la tempesta es va trobar navegant en una dolça calma, en una dolça felicitat. Havia recobrat les ganes de jugar al joc de viure; a no quedar-se a mitges tintes; a apostar, i a perdre (si tornava a caldre) per poder guanyar el proper cop. Algú, sense saber-ho, l’havia despertat.

3 comentaris:

Trento ha dit...

Que bonic.
Ú/ltimament estàs molt filosòfica. Potser és que tens les coses clares?
Si és així me n'alegro.

De vegades necessitem que arrbi més sovint aquest algú, però de vegades no arriba. Llavors ens submergim en una sensació d'angoixa, necessitem aquest algú. Encara que sigui per què et foti una plantofada de ca l'ample.

En referència a l'ultim escrit. No tan sols és bo , sinó que és necessari. De vegades aquestes situacions són les que et permeten reflexionar i aclarir-te.
Agraeixop la invitació i l'accepto tot i això.
jajaja

Anònim ha dit...

Vaja, vaja,... l'artista k dus dins s'ha tornat a manifestar, eh!? ;)
Pues ná Home1, que espero veure't aviat (ke repetitiu sona això,`però ets tan difícil d veure...) ;) jejeje
un petonàs kuka

albeta

Anònim ha dit...

Your article is very informative and helped me further.

Thanks, David