Sunshine in yellow, vent saharaui,tens es meari en es sol.
No me das miedo Carmen Consuelo,
es dromedari és a Liverpool.
Dàtils, piscines, te i pastes fines,
butterflies singing my song.
Quiero sangría, dame Maria,
ron, coca-cola y limón.
AF
No me das miedo Carmen Consuelo,
es dromedari és a Liverpool.
Dàtils, piscines, te i pastes fines,
butterflies singing my song.
Quiero sangría, dame Maria,
ron, coca-cola y limón.
AF
Tot es tenyeix d'excuses i malesa.
Melodies desafinades sonen on the radio. Uo o, o, oh.
Patata i mongeta tendra rescalfada de fa dies, barrejada amb alcohol i cigarrets (de plàtan?).
Els plats de la setmana acumulats per fregar; el més calent és a l'aigüera.
Em faré un vestit de melmelada; no vull perdre la dolçor. Melmelada de dàtils amb beicon.
I demà és divendres. Oh, yeah.
3 comentaris:
MMMM!! Nena! Un vestit de melmelada dona molt de joc eh? :P
Salutacions!!!
Excuses? i qui necessita excuses?
Avui sí que és divendres, mandrós i enfeinat, encara que el món sembla parat. Voldria fugir d'aquí ara mateix. Submergir-me en una deu de melmelada, o, millor encara, de mel. Necessito alguna cosa ben melosa per afrontar l'aspresa i la grisor del dia. Les excuses són dolentes si al darrere hi ha la mentida. És llavors que tot es tenyeix de malesa. I a sobre m'he deixat el plàtan que acostumo a menjar a mig matí, per enganyar la gana i ajudar-la a esperar fins a les hores intempestives en què dino. Ara mateix engoliria aquest plat de patata i mongeta rescalfat. Sort que sempre em queda AF. ja queda poc... Wa yeah! Que les muses t'acompanyin el cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada