No em puc permetre el luxe de pensar-hi ni un moment, perquè si ho faig tot s'ensorra.
Pensa Bach, pensa Chopin, pensa Satie, pensa Oliver, pensa en el catàleg d'Ikea, ...
Pensa llum.
Pensa fum.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Els mons expectants
Arxiu del blog
-
▼
2007
(33)
- ► de novembre (8)
- ► de setembre (4)
Projectes
Blogs amics
també visito...
- Doommaster
- Nòmades del vent
- O-teArai
- L'esperança de la utopia
- Silvie Rothkovic
- El que mai et vaig dir
- Vafalungo
- A la contra
- Productes de neteja
- L'ésser i el bloc
- El Belda
- soldemitjanit
- silencestorm
- waitmachine
- Kashna
- Sonia Carmona
- El rincón de jarramplas
- Las afinidades electivas
- Mag poesia
- Cau de poesies i versos
6 comentaris:
no pensis no mereix la pena...
anims maca :)
M'imagino centenars de pensaments simultanis rondant pel teu cap, atabalant-te... I el teu costat més racional fent de muralla, intentant frenar aquesta activitat.
M'encanta la teva forma d'expressar-te. Cada post es pot interpretar de mil formes :-)
Petons!
Guapaaaa!
Fa segles que no ens veiem i no sé res d tu!!! :(
Hem de kedar però ja mateix, eh?!
Un megapetó
albeta
Sembla tot plegat una mica paradoxal, eh? No et pots parar a pensar ni un sol moment perquè altrament et sentiries massa aclaparada, però, alhora, no pots deixar de pensar per avançar més i més i més... bé, és només una possible interpretació de les teves paraules, que com molt bé diu en Doommaster es podrien reinterpretar de mil maneres diferents...
petons!
Passava de visita a aquestes hores intempestives i anava a comentar que m'havia agradat el que hi havia trobat quan m'he sorprés veient-me enllaçat: estic afalagat!
No sé si encara et cal pensar en altres coses, però per si de cas sempre pots pensar blau, pensar núvol, pensar vol sense motor, pensar onada.
En canvi, no et recomano que pensis pluja ni que pensis tardor.
Reich: gràcies de nou. així ho procuro.
Doom: un comentari preciós. jijiji... m'agrada que el que modestament escric desperti tantes interpretacions diferents... aquesta és la màgia.
Albeta: lo dicho; ta truco i quedem! transmissió de pensament! Això és una senyal de que no ho podem posposar més.
Marc: m'agrada viure en la paradoxa. i no és tota la nostra vida paradoxal?
Vafalungo: Quina sopresa!! Fa poc més d'una setmana que t'he descobert. T'anava seguint i llegint secretament, i ara ets tu qui em ve a visitar! I no et sorprenguis de l'enllaç, doncs és ben merescut. M'agrada molt tot el que escrius. Bentrobat!
Aviat ja no podrem pensar tardor, ni voldrem pensar hivern
Publica un comentari a l'entrada