dijous, 23 d’agost de 2007

El camperol

Llegint el que s'ha convertit en el meu llibre de capçalera durant aquests dies de retir espiritual, he trobat aquesta magnífica i il·lustrativa història procedent de l'antiga Xina.

Aquest vell relat explica la història d'un camperol al qui se li va escapar un cavall. Quan els seus veïns van anar a oferir-li les seves condolències, ell simplement els respongué: "potser". L'endemà el seu cavall va tornar acompanyat de sis cavalls salvatges més. Els seus veïns van tornar, aquesta vegada per expressar-li la seva sorpresa i alegria per aquesta bona sort. Altre cop, ell va respondre: "potser". Al dia següent, tot intentant muntar un dels cavalls salvatges, el fill del camperol es va trencar una cama. Els veïns es van compadir d'aquest revés de la fortuna, però una vegada més el camperol va respondre simplement: "potser". L'endemà van arribar els oficials de l'exèrcit obligant els joves a enrolar-se, però van deixar al fill del camperol de banda a causa de la seva cama trencada. Els veïns es van reunir altre cop per celebrar que bé que havia sortit tot, però el camperol simplement exclamà: "potser".

I aquesta és l'essència de la filosofia Taoista: quan es deixa que els aconteixements segueixin el seu curs natural, aquests es desenvolupen amb sorprenent perfecció i harmonia.

A veure si és veritat. Perquè és tan difícil trobar l'equilibri! Saber quan ens estem precipitant, o si no estarem intentant accelerar els aconteixements... I tampoc no podem restar passius davant la vida! Com saber quan i com hem d'actuar? Quin camí hem d'agafar?

El viatge arriba a la seva fi. Els camins es separen o tornaran a confluir?

1 comentari:

Anònim ha dit...

És difícil trobar l'equilibri, i també el camí!!. Però com dius, no podem restar passius davant la vida. Hem de seguir els nostres cors, per més voltes que ens faci donar... Aquí està el problema!!! Hom busca una certa estabilitat. Una tranquilitat emocional on poder recolzar-se y donar forma a altres projectes.

I Ell diu que no!!!!, que res està resolt. Que vol més marxa!! I aquí no hi ha qui l'entengui... però encara que em costi, mai deixaré d'escoltar-lo.

Jo i l'espai