dijous, 1 de juny del 2006

Bolero




Als núvols amb el temps i una canya
puc esperar que es moguin les muntanyes,
somiant truites i mirant les musaranyes
mentre a baix cau pedregada.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo prefereixo tocar de peus a terra, tot i que a vegades els nuvols també em criden l'atenció! Si mai per mai ti veig ja et cridaré pq em saludis!
jejeje


UN PETUNIKU MUAKS!

Trento ha dit...

Ai els nubolkinton

Anònim ha dit...

Encara segueixes als nuvols? Si em veus per aqui a dalt saluda, que fa un parell de dies que m'hi passejo!

UN PETONÀS

totalloquevulldir ha dit...

Els núvols són la terra dels feliços inconscients o dels savis coneixedors del mon. Però no tinc el plaer de tenir cap d'aquestes dos virtuts...

Anònim ha dit...

guapa"!
que no et vaig dir res pq vaig suspendre l'examen de conduir, eh?!.... aixxx... quin desastreee!!!
dimecres acabo examens d la uni o sigui k a veure si kdm un dia d'akests (a partir de dimecres, esclar) i fem kelkom d profit (una birra, un sopar, una sortida de fiestuki,...) el k fagi faltaaaa!!!
un petonàaaàs

(la boni)

Anònim ha dit...

podries dir-me si us plau de qui és aquesta canço????