(o com de vegades les coses més trivials es tornen fonamentals)
El llit és fred i buit sense tu.
Canvi de llençols.
Lluita salvatge amb l'edredó, que tossut no vol entrar dins la funda nòrdica.
Nit d'insomni, suor i calor.
Hauré de tornar a posar la manta.
dilluns, 5 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Tot i que et conec poc, crec que una noia com tu no es mereix que l'hi faci mal el cor ni tenir que passar fred al llit...
I sí, estaràs millor amb la manta... Jo almenys, quant em fico dintre d'un nordic començo a passar calor, molta calor... Tanta que crec que em donarà "algo" XD
Petons!
Tens tota la raó, no m'ho mereixo!
Així que prou d'amagar el cap sota l'ala. Prou!
Hauré d'agafar el toro per les banyes d'una vegada per totes.
Sí, sí, crec que decididament em passo altra cop a la manta.
Merci!!!
fa molt de temps que segueixo el teu blog pero mai te dit res :) nomes volia et dir , molts anims i molta llum, que aquest dies et noto molt plufing i crec que no es just .
P.D:el plumas amb la finestreta oberta es una passada:P
una abraçada
Em fa molta ilu doncs veure't per aquí. I deixa el teu comentari sempre que vulguis!
Merci pels ànims; ja se sap, aquestes coses vénen i van.
Mmm... i això d'acurrucar-me dins el llit calentó i deixar que passi l'aire m'ha agradat... ho provaré!!!
Per cert, així en general, ja es pot escoltar bé la cançó, que no l'havia penjat bé. És que això de les noves tecnologies...
Un petó!!!
Ais nena, que dir-te que no t'hagin dit!
Que amunt, amunt!!!!!!!!!!!!!
I fins dissabte!
Amunt, amunt... i fora!!!!!
jejeje.
Així ho procuro fer.
Ens veiem dissabte! gràcies cuca!
Publica un comentari a l'entrada