Ja s'acosta, ja s'acosta, ja s'acosta!!
Demà.
Demà és el gran dia.
Demà, per fi, m'hi atreviré.
I per què no?
No cal dubtar més.
Tatxat de la llista.
Un gest simbòlic. Un gest de retorn.
I així, de mica en mica, anar abraçant els somnis.
Perquè els projectes poden deixar de ser-ho i convertir-se en fets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Demà què????????
I, sigui el que sigui, s'acabarà l'expectació? això sembla, si més no, fora de lloc, sent on som.
Sigui el que sigui, que vagí molt bé!
Ets una traïdora, ara estem tots aqui preguntant-nos què passarà?
Em deus una Woll dammm
jo no crec que passi res gaire concret. diria que simplement has escollit un dia per superar d'una vegada per totes una rèmora que no et deixava avançar i culminar, així, un procés que ja s'estava allargant massa. I simbolitzaràs aquest pas cap endavant (sempre endavant! no ho oblidem) eliminant-ne qualsevol traça... però vaja, només són elucubracions meves.
I, com no, abans d'anar-me'n et deixaré una cita...
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir / ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
M. Martí i Pol
uiuiui...
quanta expectació. No ho pretenia pas!
Ja està fet, ara en torno.
Tot i que com bé diu en Marc, el què és el de menys. Ha estat un fet simbòlic. Sí, una reafirmació, un pas ferm endavant.
Amb els que ens veiem (sí, Pau, et dec una Voll-Damm, bé, dues!) doncs ja ho podreu comprovar. Però fins llavors, que això no us tregui pas el son!!! :P
I amb els que encara no tenim el plaer de conèixer-nos en persona (perquè d'esperit sí que ho anem fent, no?)... doncs potser algun dia ens haurem de veure les cares.
Per cert, amic Dersu_, no acabo d'entendre el teu comentari. Fora de lloc? De quin lloc? Sent on som? On som?
Petons!!
Què no som als mons expectants?
hala, no és just, jo em quedaré amb la incògnita! hihi
Dersu_: Perdona. oi tant! aquí som, als mons expectants! allà on les coses no sempre semblen ser el que son, ni pretenen ser-ho.
I així ha de continuar essent.
Marc: Més incògnites tinc jo, no creus? Això sí que no és just. Mantinc el que he dit: potser algun dia ens haurem de veure les cares.
no pretenia reduir tota la teva complexitat a una simple i banal incògnita, Alba, ni, encara menys, ofendre't... Es tractava, només, d'un comentari sense més importància. En endavant hauré de vigilar més el que dic. N'estic segur, que ets una caixa de sorpreses; llàstima que, si més no de moment, només puc intuir-les. Accepto, doncs, el repte. Queda a l'aire, suspès, latent, però ben viu. Ens veurem, més tard o més d'hora, les cares.
Ups, vaja, diria que he fet una mala interpretació del teu missatge... Desolé. No sé en què devia estar pensant per fer-ne la lectura més rebuscada que se'n podia fer. Suposo que com que a mi m'agrada de tematitzar, rematitzar... en fi, sigui com sigui, la meitat del missatge encara s'aguanta.
Besada
jajaja (o hihihi, com dius tu)
Sí, tot plegat una mica rebuscat...
Però no t'ho tindré en compte... :P
Ofesa, gens ni mica. I espero que segueixis comentant sense mossegar-te la llengua com fins ara!
I sí, la meitat del missatge encara s'aguanta.
Algun dia...
Publica un comentari a l'entrada