dijous, 13 de setembre de 2007

La felicitat

És curiós com, tan i tan sovint, ens entestem a no deixar-nos ser feliços. Ens conformem amb una il•lusió que volem creure felicitat, però el que fem és disfressar la quotidianitat del dia a dia. Potser sí que la felicitat és això, és la seguretat. Tenir-ho tot controlat, un futur assegurat, sense gaires sorpreses ni preocupacions que ens puguin fer dubtar del que realment sentim o volem. Ho dubto. Això en tot cas és conformar-se a ser només moderadament feliç. I és que sembla que ens faci por ser feliços, però feliços de veritat. Sentir aquella felicitat que et desborda, aquella felicitat que de tanta, fa mal.

Cada cop crec més fermament que la pròpia felicitat depèn, i ha de dependre, única i exclusivament, de nosaltres mateixos, i de ningú més. Pots donar amistat, amor,... però pots regalar felicitat? La felicitat la té un mateix. Un pot irradiar felicitat, la pot compartir i encomanar-la al seu entorn, però no la pot donar. Depèn de nosaltres trobar-la, i depèn també de nosaltres conviure amb ella i no deixar-la escapar.

Aquests dies ens barallem força, la meva felicitat i jo. Al llarg de la vida, ens hem anat trobant molts cops, però realment fa poc que ens hem començat a conèixer. Últimament m’està ensenyant totes les seves dents, però estic aprenent a domar-la.

Avui es volia escapar. L’he caçada al vol i li he demanat que es quedés. Ara la bombolla és fràgil, i ho tindria fàcil per volatilitzar-se. Però li he explicat que si es porta bé i m’acompanya encara uns dies més, em donarà tanta força que potser esdevindrem eternes companyes de viatge. Li he posat aquesta cançó i s’ha quedat plàcidament adormida dins meu.

5 comentaris:

Elisabet Llort Riera ha dit...

És que és complicat això de la felicitat...o més ben dit...potser ens ho fem nosaltres de complicat. Estic d'acord amb tu, la felicitat val més que ens la busquem més a prop del que pensem. Això si, aprofita tot allò que els altres et puguem intentar donar o encomanar, per omplir, de mica en mica, el teu propi saquet de la felicitat.

Txell ha dit...

Però l'has caçada, oi???

Cuida-la bé! ;)

Trento ha dit...

És molt dificil trobar la felicitat, però quan la trobem l'hem de guardar com el tresor més preuat. No l'hem d'amagar en el racó més amagat sinó que cada dia n'hem de gastar una mica fins a acabar-la i llavors trobar-ne més, però no podem guardar-la pq sino també la perdem.

Gerard Alís Raurich ha dit...

No estic d'acord amb Titus, crec que un cop tens un record de felicitat sempre que el recordis t'omplirà. I són aquests records el que ens ajuden a mantenir-nos alegres en els moments feixucs. I no estic d'acord tampoc en que es gasti, jo almenys recordo tot allò que m'ha fet feliç.

La felicitat tampoc no s'escapa, a vegades som nosaltres que ens apartem del seu camí sense donar-nos compte!

alba ha dit...

Quanta raó teniu tots/es!
Tot el que dieu són grans veritats. I és que la felicitat no té cap fórmula màgica, cadascú se la de fer a la seva mida.
Això sí, com bé diu la Eli, amb els vostres bocinets de saviesa i companyia m'ajudeu dia a dia a omplir el meu cove de felicitat, per aconseguir algun dia omplir-lo amb la lluna; la lluna en un cove.
Gràcies.