Xup xup

Hi ha coses que m’enerben. Hi ha coses que no entenc.

Tot bull dins meu.

És època de canvis. No de grans canvis, sinó de petits canvis que em remouen, imperceptibles. Petits canvis que m’acosten cada vegada més a aquella que vull ser. Petits canvis que cobren vida pròpia, molts d’ells encara ocults, però latents.

Malgrat tot, el camí es torna més fàcil. Un horitzó infinit s’obre al meu davant. Vaig trepitjant les petjades amb pas ferm, en busca del tresor.

Hi ha coses que em sacsegen i m’enrabien, però no vull deixar mai de fer xup-xup.

Contradiccions; el ball de les emocions.
Sempre i per sempre en ebullició.

Foto de Bill McLaughlin

todo

todo lo que sé
es que tu amor es lo único que quiero
y lo que tengo es lo que te di
mi corazón, mi cuerpo y casi todos mis pensamientos

todo lo que tengo que decir,
sabré decírtelo en silencio
todo lo que quiero descubrir
está en el fondo de tus sueños

todo lo que hay entre tú y yo
no es nada más que tiempo
que voy perdiendo
cuando tú no estás
el tiempo no es instante, no es momento
es ir muriendo

cogeré tu mano y sentiré
que soy eterno entre tus dedos
y con mis caricias vestiré
de dulce amor todos tus miedos

cerraré los ojos y veré que "nada" no es cierto
dormiré contigo y soñaré que "todo" lo tengo

Marc Parrot, Rompecabezas

Altre cop, com sempre, tens una lletra que voldria meva.
L'altre dia, per primer cop, et vaig veure en acció. Sabia que em sorprendries.

La felicitat

És curiós com, tan i tan sovint, ens entestem a no deixar-nos ser feliços. Ens conformem amb una il•lusió que volem creure felicitat, però el que fem és disfressar la quotidianitat del dia a dia. Potser sí que la felicitat és això, és la seguretat. Tenir-ho tot controlat, un futur assegurat, sense gaires sorpreses ni preocupacions que ens puguin fer dubtar del que realment sentim o volem. Ho dubto. Això en tot cas és conformar-se a ser només moderadament feliç. I és que sembla que ens faci por ser feliços, però feliços de veritat. Sentir aquella felicitat que et desborda, aquella felicitat que de tanta, fa mal.

Cada cop crec més fermament que la pròpia felicitat depèn, i ha de dependre, única i exclusivament, de nosaltres mateixos, i de ningú més. Pots donar amistat, amor,... però pots regalar felicitat? La felicitat la té un mateix. Un pot irradiar felicitat, la pot compartir i encomanar-la al seu entorn, però no la pot donar. Depèn de nosaltres trobar-la, i depèn també de nosaltres conviure amb ella i no deixar-la escapar.

Aquests dies ens barallem força, la meva felicitat i jo. Al llarg de la vida, ens hem anat trobant molts cops, però realment fa poc que ens hem començat a conèixer. Últimament m’està ensenyant totes les seves dents, però estic aprenent a domar-la.

Avui es volia escapar. L’he caçada al vol i li he demanat que es quedés. Ara la bombolla és fràgil, i ho tindria fàcil per volatilitzar-se. Però li he explicat que si es porta bé i m’acompanya encara uns dies més, em donarà tanta força que potser esdevindrem eternes companyes de viatge. Li he posat aquesta cançó i s’ha quedat plàcidament adormida dins meu.

Estrany setembre

Estrany setembre, que has canviat el gris per l’índic irisat.

Càlid setembre, de recomfortants brises estiuenques encara.

Sol de setembre, foc del roig, viu, vibrant.

Plàcid setembre.

Estrany setembre, on tornar a començar no se’m fa feixuc, doncs sento que hi ets.

Màgic setembre, ple de sospirs i noves sensacions per descobrir.

Blau setembre, inmens, lluminós.

Mandrós setembre, de matins dolçíssims donant voltes al llit pensant en tu.

Estrany setembre.