divendres, 27 d’abril de 2007

Fotosíntesis

Quan per alguns ja feia unes hores que hauria d’estar dormint, m’ha vingut de gust sortir a la meva terrasseta a fer un cigarret.

Sota la brisa nocturna de primavera, fresca, lleugerament perfumada, observant els estels que a anys llum es riuen de nosaltres, ... de sobte tot ha adquirit una nova dimensió.
Com en un sol instant el gris pot esdevenir irisat?
Perduda en la meva petitesa, al recer de la immensitat celestial, mil partícules flotant dins l’aire m’han oxigenat cada porus, cada cèl•lula.
He fet la fotosíntesis sota la llum de la lluna.

Cap comentari: