dimecres, 31 de maig del 2006

a la parra


Gent!
Perdoneu si aquest blog últimament està una mica mort, però es que estic a la parra.
Buf! La veritat és que començo a estar una mica saturadeta de feina. Sort que ja és aquí, ja s'acosta...
EL PONT DE LA FIRA (tot i que jo només lliuri dilluns).
Un petó a tots/es!

dissabte, 20 de maig del 2006

Mono de bolo


Ens n'anem de bolo! Al costat de casa, però ja tocava!

Dealan en Concert
Diumenge 21 de Maig
a la 1 del migdia
Font Picant d'Argentona




P.D.: Sí, ja sé que no vaig posar cap entrada post-barça, però la Txell ja ho va fer per mi.

dimecres, 17 de maig del 2006

Compte enrera


La que em menjaré a casa la Txell!!



Les que em beuré (si em deixen) !

diumenge, 14 de maig del 2006

Nostàlgics



14 de maig de 1986.

Ja fa 20 anys d'aquesta fotografia, i avui el meu pare ha tornat a bufar les espelmes, aquesta vegada amb el número 56.


M'agrada molt aquesta fotografia, la trobo molt entranyable i tendre. I em fa pensar com m'estimo els meus pares, tot i que sovint tingui aquella sensació de que encara em són desconeguts.

Sé que és un tòpic, però sembla mentida com passen els anys (últimament els meus posts són força nostàlgics, no?).

Avui, tot passejant per les Cinc Sénies amb en Pau i la Txell, parlàvem de tot això. Sovint mirem enrera i tenim la sensació de no haver disfrutat prou de tots aquests anys; de que podíem haver aprofitat molt més el temps; de totes les coses que podíem haver fet i no vam fer, del que ens agradaria canviar.

Sovint tinc aquesta sensació de que els anys se m'escolen entre els dits, de que cal viure al màxim. Però també crec que sóc com sóc, que sóc qui sóc, aquí, ara, precisament per tots els errors que he comès. Suposo que tots pensem que si poguéssim tornar al passat, tindríem la temptació de canviar moltes de les coses que ens agradaria que haguessin anat diferent. Jo crec que totes les coses, bones o dolentes, ens passen per algun motiu, i precisament els errors hi són perquè aprenguem d'ells. I aquelles coses de les que no estem orgullosos i potser canviaríem són les que ens serveixen per valorar el que tenim, i valorar encara més quan realment som feliços, i aquells qui valen la pena.


Per cert, ara sí, ja podeu escoltar en Pol Petit.

dimarts, 9 de maig del 2006

Pol Petit




Des de sempre, que quan escolto (i/o canto) aquesta cançó penso en tu.

Avui, navegant per un altre
blog amic, l'he tornada a recordar, i això m'ha obert la caixa dels records (tot i que, de fet, ja feia temps que em passava pel cap de dedicar-te un post).

Quan vaig néixer tu ja hi eres. Des de sempre hi has sigut. Hem anat creixent junts, i vivint moltes coses en comú. I n'estic molt contenta. Aquells estius a la costa, a Begur, a la Cala Estreta, aquelles expedicions al fons del mar, les aventures dins la tenda, ... anàvem descobrint el món, innocents, sense preocupacions.

En molts moments m'has ajudat, potser sense saber-ho. Sempre m'he sentit molt aprop teu (no sé si a tu et passa igual), i sempre he sentit (i sento) que et tinc allà si et necessito. Ets més que un cosí, perquè ets un amic; i ets més que un amic, perquè també ets cosí. I penso (no ho sé) que això ens dóna un vincle especial; no sé si millor o pitjor, però sí diferent.

Així doncs, per tot això i per moltíssimes coses més, perquè ets una d'aquelles persones que se'n troben poques, que valen realment la pena (ens deu venir de família! :-P), permet-me que et dediqui aquest post, i aquesta cançó, que te la mereixes, i perdona'm les fotos indecents.

Per tu Pol Petit.


Dies fets d'angoixa, carrers plens de por.
Gent sense esperança, ciutats sense cor.
Nens petits que creixen amb el cor glaçat,
són joguines que els grans hem trencat.

Ei Pol petit! Agafa la guitarra cada nit
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat sense cap por.
Ei Pol petit! També cantaré jo.

Et diran que les guitarres, et diran que les cançons,
són només per divertir-te i que no has de buscar raons.
Però no deixis que t'enganyin, qui diu això no et vol bé,
cal que surtis a cantar al carrer.

Ei Pol petit! Agafa la guitarra cada nit
surt al carrer i canta una cançó.
Canta ben fort i digues la veritat sense cap por.
Ei Pol petit! També cantaré jo.

Pol petit, Pol petit,
ei! Pol petit, també cantaré jo.

N'gai N'gai



Powered by Castpost

dijous, 4 de maig del 2006

FARTA!


00.00 a.m.
Sembla ser que el Barça ha guanyat la lliga, però això és el de menys.
Estat d’alcoholèmia: positiu. No m’ho tingueu en compte.

Estic farta de no saber a quin joc estic jugant.
Estic farta de fingir.
Estic farta d’haber de demostrar contínuament qui sóc
O d’aparentar el que no sóc.
Estic farta de no creure’m prou.
Farta d’esperar, de creure en impossibles; d’estimar.
D’aguantar els cops,
De contenir les llàgrimes (i els somriures, i els sospirs)
De controlar les emocions (incontrolables massa sovint)
I posposar les decisions.
Farta de tornar a començar.
N’estic farta de tot plegat.
Vull cridar: ARRRRRGGGGGG!!!!!!


(La Voll Damm em perd)

dimecres, 3 de maig del 2006




ARRRGGGGGGGG!!!!!!!!!