dimecres, 22 de novembre de 2006

Regant l'hortet


He estat un temps sense navegar i ara se m'acumula la feina internauta. Llegir els posts dels blogs amics de l'últim més i mig, buidar el correu dels missatges acumulats pendents de llegir, renovar el meu blog, ...Uf! Això últim fa una mica de mandra. I és que després de tants dies de fer el gos (pel que fa a cuidar i mimar el blog, eh!)... per on començo!!!

(Obro parèntesi. Ara em passa pel cap que això del blog és com una planta: vol que la cuidis i la reguis una miqueta cada dia. No si val a negar-la d'aigua un cop a la setmana per compensar! Vol constància, una qualitat que no passa per ser una de les meves majors virtuts, tot s'ha de dir. I pensant amb això de regar, em ve també al cap aquella cançó que diu "Jo també rego el meu blogget, faves i pèsols, faves i pèsols; jo també rego el meu blogget, faves i pèsols i ju-li-vert!" Ostres! era blogget o hortet? jajaja. Tanco parèntesi).

Bé, doncs després d'aquest desafortunat, o poc graciós, incís, procediré.
Com deia, se'm fa difícil. Perquè després de tants dies de no escriure res sembla que el retorn hagi de ser d'allò més sonat. No sé per què però noto certa pressió, sembla que el que diré avui hagi de ser quelcom especial, sorprenent, extraordinari, o si més no curiós, interessant, graciós, ... I no pas una bajanada banal i intrascendent com la que estic deixant anar ara mateix.
I és que el que escrius al blog no deixa de ser una projecció de tú mateix cap als altres, i conscient o incoscientment, un vol mantenir uns mínims de qualitat i coherència en el seu blog. I complir amb les expectatives generades per mantenir l'status o el cert "prestigi" que s'ha adquirit amb aquesta publicació (si és que se n'ha adquirit algún, és clar!). Però és que si em poso a pensar en si el que escric és prou bo o no, en si és mereixedor de que algú li dediqui el seu preciós temps, doncs no escriuria mai res. Així doncs, passo de perjudicis (o prejudicis!), passo d'intentar mantenir res, i deixo anar el primer que se'm passi pel cap. I això he fet. I... Oh! Caram! Sembla que finalment he aconseguit escriure alguna ratlla amb sentit i tot!!!

Així doncs, missió complerta: queda reinaugurat aquest bloc després de la sequera transitòria.
Ara que ja he trencat el gel espero que el proper cop no em faci tanta mandra escriure. I perdoneu si les meves ratlles no han sigut prou dignes.

13 comentaris:

Txell ha dit...

Va, va... una ona per l'Alba... UEHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!1

alba ha dit...

jajajaja

ueue!!!

Merci!!!!

Anònim ha dit...

aI mARIA mERCÈ mERCEDITES
i ara què hem de fer?
haurem de felicitar l'alba,
per què ja ho ha fet

UEH

Anònim ha dit...

nota: Ha fet: reobrir el blog

jo ha dit...

Hola jardineraaaa!
(és que pagesa ho he trobat una mica excessiu... jejeje)!
Doncs m'alegro que hagis retornat al món blogeru, ke així nkara k no et vegi em faig una idea d kom van els ànims x can PUjol ;)
doncs bé, poka kosa tink a dir: akest finde només kurro de 12 a 15:30 dissabte i idem diumenge o sigui k kafès, sopars, birretes,... tot és benvingut ;)

un petóoo
la boni

Anònim ha dit...

Bentornada!
Ja conec un altre bloc mataroní :-)

Unknown ha dit...

Salutacions i endavant amb les "cabòries vàries".
:-))

alba ha dit...

merci!
mmm...
estic intrigada... de tarragona...
Ens coneixem?

jo ha dit...

Yeeepaaaa!
alba que ja comencen a arrepenjar-te altre cop!!! XD Perquè no escrius!??!?! que no veus k ens veiem tan poc sovint que entro per aquí a llegir com estàs...
;)

weno un petoneeeet

albeta (boni)

Gerard Alís Raurich ha dit...

Hola Alba! Encara no havia visitat el teu blog, està bé!

A veure si us passeu pel meu i també hi deixeu algun comentariet de tant en tant... jo també tardo bastant a actualitzar-lo...

Salut!

jo ha dit...

Bon any preciosa!!!
Hem de quedar però ja mateix, eh?!

un petó

Unknown ha dit...

Ufffffff... vigila amb aquest atac de comentaris...

Unknown ha dit...

Alba, me n'oblidava... crec que no ens coneixem. Però qui sap potser ens hem creuat desenes de vegades sens esaber-ho... a Mataró, a Tarragona, amunt i avall...