Aquesta puta gana nocturna se'm menja i no em deixa escriure.
Fa temps que no vaig al museu, i les idees són cares de veure.
El gelocatil (calla, que és ibuprofeno) s'endormisca lentament entre àcids mentre els rum-rums mal sincopats s'encavalquen amb el metrònom del rellotge de paret.
Tac. Tic tac.
Tic.
Tac.
Voldria petar els dits i que fóssim juliol.
Voldria ser un full en blanc.
La nit en blanc.
divendres, 13 de juny del 2008
divendres, 30 de maig del 2008
Desconcert
No sé com em mires, ni si tinc la sensació d'estar-me repetint més que l'all.
A partir de quantes consultes innoqües al diccionari hom s'ha de començar a qüestionar la seva decadència?
Això és el sinsentit dels cincsentits, el post que demà no voldré haver escrit.
A partir de quantes consultes innoqües al diccionari hom s'ha de començar a qüestionar la seva decadència?
Això és el sinsentit dels cincsentits, el post que demà no voldré haver escrit.
dijous, 22 de maig del 2008
dijous, 8 de maig del 2008
sumes i restes
Obrir la ment a l'imprevís, les turbulències, la boira que entela el prisma. Als canvis de variable que ho capgiren tot.
Perquè dos i dos no sempre fan quatre.
I que així sigui pels segles dels segles, amén.
FourPlay String Quartet – 2+2=5
dimecres, 30 d’abril del 2008
Retornar
Ja fa massa temps.
Cerveseta, bidi, finestra oberta perquè entri aire fresc ...
Pell de gallina.
Tornem a començar?
divendres, 18 de gener del 2008
bluf
Un dia et lleves i s'ha esfumat.
No saps com, quan ni per què, però ja no hi és. Ho notes.
Dubtes. Mires i remires ben endins. Crides al buit i et retornen els ecos d'allò que va ser. Però ja no és res més que una ombra imprecisa i quasi imperceptible.
Potser és el cinturó que et balla. T'has tret cent tones del damunt.
La bombolla ha fet bluf.
Petites traces flotants encara són a l'aire. Inspires i, volàtils, t'impregnen la seva aroma.
Res no és, sinó la subtilesa.
No saps com, quan ni per què, però ja no hi és. Ho notes.
Dubtes. Mires i remires ben endins. Crides al buit i et retornen els ecos d'allò que va ser. Però ja no és res més que una ombra imprecisa i quasi imperceptible.
Potser és el cinturó que et balla. T'has tret cent tones del damunt.
La bombolla ha fet bluf.
Petites traces flotants encara són a l'aire. Inspires i, volàtils, t'impregnen la seva aroma.
Res no és, sinó la subtilesa.
dijous, 3 de gener del 2008
Desconnexions...
Agafo aire i em capbusso en una bombolla líquida on tot flueix de manera lenta. Tanco els ulls, i al meu voltant només el silenci. Un silenci tenyit pel so del buit. I la respiració, pausada però tensa.
Dins d'aquesta bombolla m'he estat gestant tots aquests dies. Desconnectant de tot (o intentant de fer-ho). Pensant molt però no pensant-hi massa. Flotant, somiejant, rient (sola i en companyia). Retrobant-me i retrobant-nos. Tocant molt (tocant poc). Espolsant fantasmes. Fent dissabte. Recarregant-me, reinventant-me, reivindicant-me.
Deixant latents algunes coses pendents.
El part ha estat dur, però el nou any ha arribat. Ara surto a respirar.
Dins d'aquesta bombolla m'he estat gestant tots aquests dies. Desconnectant de tot (o intentant de fer-ho). Pensant molt però no pensant-hi massa. Flotant, somiejant, rient (sola i en companyia). Retrobant-me i retrobant-nos. Tocant molt (tocant poc). Espolsant fantasmes. Fent dissabte. Recarregant-me, reinventant-me, reivindicant-me.
Deixant latents algunes coses pendents.
El part ha estat dur, però el nou any ha arribat. Ara surto a respirar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
